Català
Español
English
Endocrinologia
Endocrinología
Serveis d'endocrinologia
Qué és?
La Diabetis mellitus és una malaltia crònica caracteritzada per augment dels nivells de glucosa, un tipus de sucre que es troba en la sang. Hi ha diversos tipus de diabetis, però els principals són la Diabetis Mellitus tipus 1 (malaltia autoimmune) i la Diabetis Mellitus tipus 2.
Quines complicacions s'associen amb la Diabetis Mellitus?
- Malalties cardiovasculars i cerebrovasculars
- Neuropatia diabètica
- Nefropatia diabètica
- Retinopatia diabètica
- Peu diabètic
Quins símptomes s'associen amb la Diabetis Mellitus?
- Augment de la set (polidipsia) i freqüència urinària (poliuria).
- Augment de la fam (polifagia).
- Pèrdua de pes inexplicada.
- Fatiga.
- Visió borrosa.
- Infeccions urinàries de repetició.
- Cicatrització lenta de ferides.
- Formigueig o entumiment en mans i peus.
Cal tenir en compte que la diabetis tipus 2 és pràcticament asimptomàtica en les fases inicials. Això suposa un retard en el seu diagnòstic, fins i tot de diversos anys, i es calcula que fins a un 50% de persones amb diabetis mellitus tipus 2 romanen sense diagnosticar en aquest moment.
Per aquest motiu, la diabetis mellitus tipus 2 cal buscar-la de manera específica en les persones amb risc, això és, qualsevol persona a partir dels 45 anys i menors de 45 amb: Sobrepès/obesitat, hipertensió arterial, hipercolesterolèmia, antecedents familiars de diabetis, i/o antecedent de diabetis durant anteriors embarassos en cas de dones .
Què són les hipercolesterolèmies?
Les hipercolesterolèmies (o dislipèmies) són trastorns caracteritzats per nivells elevats de colesterol en la sang. Es consideren com un dels factors de risc més importants per al desenvolupament de l’aterosclerosi, així com de les seves principals manifestacions, especialment la cardiopatia isquèmica, però també la malaltia arterial perifèrica i els accidents cerebrovasculars.
Poden ser degudes a factors exògens, com una dieta rica en greixos d’origen animal i en colesterol, o a factors endògens, en el cas de les hipercolesterolèmies de base genètica (hipercolesterolèmia familiar) o les hipercolesterolèmies secundàries a altres malalties (hipotiroïdisme, diabetis mellitus, colèstasi, etc.).
El tractament, habitualment, consisteix en mesures higiènic-dietètiques, així com l’administració de fàrmacs hipolipemiantes.
Quines complicacions s'associen amb la Hipercolesterolèmia?
- Malaltia cardiovascular
- Accident cerebrovascular
- Malaltia arterial perifèrica
Què és l'obesitat?
L’obesitat és una condició mèdica caracteritzada per un excés de greix corporal que pot tenir efectes adversos per a la salut. L’obesitat és el trastorn metabòlic més freqüent de la societat desenvolupada i afecta al 20% de la població espanyola.
Pot manifestar-se en qualsevol etapa de la vida i la seva prevalença augmenta progressivament amb l’edat. Se sol determinar mitjançant l’índex de massa corporal (IMC), que és una mesura que relaciona l’alçada i el pes d’una persona i es calcula dividint al pes (Kg) l’altura (m) al quadrat. Un IMC igual o superior a 30 es considera obesitat.
L’obesitat mòrbida constitueix un grau extrem d’excés de pes, amb un índex de massa corporal superior a 40. D’altra banda, el sobrepès es considera una situació de risc prèvia a l’obesitat, i es defineix com un IMC comprès entre 20 i 25.
Quines complicacions s'associen amb l'obesitat?
Els símptomes que produeix l’obesitat són provocats pel propi augment del pes corporal i per les conseqüències i complicacions que això comporta, responsables de la reducció en l’expectativa de vida de l’obès.
- El cansament i la dificultat per al desenvolupament de tasques quotidianes són limitacions freqüents induïdes per l’obesitat. D’altra banda, les complicacions articulars, especialment en malucs i genolls, limiten l’activitat física.
- A més, pot donar lloc a complicacions metabòliques com la diabetis mellitus, hipertensió arterial, augment de triglicèrids, colesterol i àcid úric.
- disminueix la tolerància a l’esforç i afavoreix l’aparició d’hipertensió arterial, a més de suposar un factor de risc vascular per al desenvolupament d’insuficiència coronària i patologia cardiovascular i cerebrovascular.
- Quan l’excés de pes és molt important, pot originar síndrome d’apnea del son, que redueix el nivell d’oxigen de la sang i provoca sofriment dels teixits de l’organisme.
- A més, els subjectes amb obesitat presenten amb major freqüència litiasi biliar, esteatosis hepàtica i hèrnia de hiat.
Com es tracten els problemes de pes (sobrepès o obesitat)?
Existeixen diferents alternatives que comencen per un tractament conservador, basat en canvis en la dieta i en l’estil de vida de cada persona. Quan és necessari, en cas de problemes greus de pes o quan les mesures no farmacològiques (dieta i exercici) són insuficients, existeixen determinats tractaments farmacològics, així com tècniques endoscòpiques i quirúrgiques, que ajuden el pacient a aconseguir aquesta pèrdua de pes.
Què és l'ecografia tiroidal?
L’ecografia tiroidal és una tècnica diagnòstica basada en ultrasons que s’utilitza per a examinar la glàndula tiroidal i resta d’estructures cervicals pròximes a aquesta.
Quins beneficis s'associen amb l'ecografia tiroidal?
Es tracta d’una prova que ens permet una correcta avaluació de nòduls tiroidals, així com la detecció precoç de determinades malalties tiroidals. Es tracta d’una prova de ràpida realització, segura i no invasiva, que pot realitzar-se fins i tot durant l’embaràs.
Quan haig de fer-me una ecografia tiroidal?
- Presència de símptomes cervicals (palpació nòdul tiroidal, dolor a nivell del tiroide, sensació de goll, etc).
- Resultats alterats de la funció tiroidal en proves de laboratori.
- Seguiment de goll i nòduls tiroidals.
Què és la patologia tiroidal i paratiroidal?
La patologia tiroidal i paratiroidal es refereix a les malalties i trastorns que afecten la glàndula tiroide i a les glàndules paratiroides, respectivament.
La glàndula tiroidal està situada en el coll i és l’encarregada de produir determinades hormones que són importants per a regular el metabolisme del cos, entre altres funcions. Les glàndules paratiroidals (hi ha un total de 4) es troben al costat del tiroide i s’encarreguen de controlar els nivells de calci i fosfat en l’organisme.
Quines complicacions s'associen amb la patologia tiroidal i paratiroidal?
- Patologia tiroidal
- Hipotiroïdisme
- Hipertiroïdisme
- Goll multinodular
- Càncer de tiroide
- Patologia Paratiroidal
- Hiperparatiroïdisme
- Hipoparatiroïdisme
This post is also available in: Spanish
